TASMANIA II
A MELBOURNE ESPERANT.....
Que tal familia?? Tornem a estar per Melbourne, Tasmania ja l'hem deixat enrera... quina llastima!!
Primer de tot explicar que ja voldriem estar de cami cap a la Great Ocean Road, carretera de curves mitica pels dotze apostols i platges surferes classiques (no se quina sortia a la peli "le llamaban Bodi" o argo de eso era). Pero no, ens hem de quedar per aqui ja que la nostra estimada furgo esta constipada.
La cosa es que divendres a la tarda ( el millor dia com tots sabeu per quedarte penjat amb el cotxe/furgo ), quan erem a uns 20 minuts de Devonport per agafar el ferry cap aqui, la furgo va comenssar a fer unes fresses rares i ens vam quedar tirats. Despres de fer venir a la poli, la grua ens va portar fins al ferry i ens va dir que segurament el millor era carregar la furgo a dins ja que si ens quedavem a Tasmania tardariem segurament molt mes que no pas a Melbourne. Aixi que be, almenys ens vam estalviar de fer cua amb els cotxes i la furgo la van remolcar fins dins i,a Melbourne, de volta cap a fora remolcada.... pobreta!!
En fi, que estem aqui esperant a dema dilluns per veure que te i si podem solucionar.ho aviat, esperem que si, ja us farem saber de que pateix la pobra.
Es el primer "contratemps" que tenim i no ens ha tret les ganes de continuar ni tampoc el bon rotllo que portem. Tasmania es un "must" per tothom ( una obligacio, un deure!!!!!!). Les fotos no enganyen (vale, posem les millors i la majoria son fons de cartro fetes en un estudi on tries les millors imatges, pero tot i aixi...) i la gent es molt ben parida, oberta i amb un sentiment molt semblant al que tenim nosaltres per alla. La veritat es que explicariem moltes coses i anecdotes, pero tampoc ens podem fer pesats i arriscar.nos a perdre algun lector, que ens sabria molt greu!!!! amb lo que ens agrada que feu comentaris! Aixi que us explicarem una de les histories que mes ens ha "tocat" en la nostra visita de 12 dies.
Hi havia una vegada un animal unic i precios que habitaba Australia. Lo que es avui Tasmania es va separar del continent (...) en fi, que la bestiola en questio es va quedar a Tasmania ( com no, va triar be, o no? ). El Thrylacine o tigre de Tasmania es l'animal segurament mes peculiar del mon ( potser mes que el famos Platypus, o Ornitorrinco pa los amigos ). Es un tigre, pero no ho es. Te linies a l'esquena com els tigres, es depredador i carnivor com ells pero... el cap s'assembla a un gos o llop, la cua mes aviat com un cangur, es marsupial!!!! amb la seva bossa per les cries, camina com un gos i s'asseu com un cangur, obre les mandibules uns 120 graus per poder menjar.se petits cangurs (wallabies).... en fi, ja veieu, un animal per cuidar i preservar, just el que no es va fer.
L'ultim exemplar del que s'en te noticia (no hi ha cap prova fotografica que demostri que en queda cap enlloc) va morir al Zoo de Hobart el 1936. I lo trist de la historia ve ara, en l'explicacio de per que el van deixar extingir:
Els "invasors" de Tasmania ( per que aixo es el que eren ) tenien ramats i van comenssar a perdre alguna ovella i van culpar als tigres ( tot i que esta demostrat que rarament atacaven el bestiar, quasi sempre perseguien wallabies i els mataven com farien els tigres al perseguir una presa ). La questio es que se'ls va ocorre la brillant idea de donar recompenses per cada tigre que matessin. En van matar centenars al principi de segle, fins que va arribar un punt en que ja no s'en veien enlloc. Aixi que els especialistes van haver de cuidar els pocs que quedaven en captivitat en els zoos de Tasmania. Al cap de poc van quedar nomes un mascle i una femella, un a cada punta de l'illa. Van intentar creuar.los, pero en va, massa tard, la femella va morir i al cap de pocs mesos el mascle es va convertir en l'ultim tigre de tasmania( esperem que no, hi ha molta selva a tasmania i n'hi ha que pensen que es possible que algun en quedi lluny dels humans...).
En fi, trista historia, pero us l'haviem d'explicar ja que ens va deixar garratibats, especialment despres de saber com va anar i veure les uniques imatges gravades d'aquesta fantastica criatura.
Esperem que tingueu ganes d'investigar i buscar per internet alguna cosa mes sobre el tigre. Us deixem amb fotos, que com sempre, resumeixen millor un viatge fascinant que recomanem a tothom; si teniur 15 dies deixeu Australia, massa gran!! teniu tot el temps del mon per saborejar i disfrutar d'un paradis real sense maquillatge ni resorts de luxe ni collonades: Visca Tassie!!!
A MELBOURNE ESPERANT.....
Que tal familia?? Tornem a estar per Melbourne, Tasmania ja l'hem deixat enrera... quina llastima!!
Primer de tot explicar que ja voldriem estar de cami cap a la Great Ocean Road, carretera de curves mitica pels dotze apostols i platges surferes classiques (no se quina sortia a la peli "le llamaban Bodi" o argo de eso era). Pero no, ens hem de quedar per aqui ja que la nostra estimada furgo esta constipada.
La cosa es que divendres a la tarda ( el millor dia com tots sabeu per quedarte penjat amb el cotxe/furgo ), quan erem a uns 20 minuts de Devonport per agafar el ferry cap aqui, la furgo va comenssar a fer unes fresses rares i ens vam quedar tirats. Despres de fer venir a la poli, la grua ens va portar fins al ferry i ens va dir que segurament el millor era carregar la furgo a dins ja que si ens quedavem a Tasmania tardariem segurament molt mes que no pas a Melbourne. Aixi que be, almenys ens vam estalviar de fer cua amb els cotxes i la furgo la van remolcar fins dins i,a Melbourne, de volta cap a fora remolcada.... pobreta!!
En fi, que estem aqui esperant a dema dilluns per veure que te i si podem solucionar.ho aviat, esperem que si, ja us farem saber de que pateix la pobra.
Es el primer "contratemps" que tenim i no ens ha tret les ganes de continuar ni tampoc el bon rotllo que portem. Tasmania es un "must" per tothom ( una obligacio, un deure!!!!!!). Les fotos no enganyen (vale, posem les millors i la majoria son fons de cartro fetes en un estudi on tries les millors imatges, pero tot i aixi...) i la gent es molt ben parida, oberta i amb un sentiment molt semblant al que tenim nosaltres per alla. La veritat es que explicariem moltes coses i anecdotes, pero tampoc ens podem fer pesats i arriscar.nos a perdre algun lector, que ens sabria molt greu!!!! amb lo que ens agrada que feu comentaris! Aixi que us explicarem una de les histories que mes ens ha "tocat" en la nostra visita de 12 dies.
Hi havia una vegada un animal unic i precios que habitaba Australia. Lo que es avui Tasmania es va separar del continent (...) en fi, que la bestiola en questio es va quedar a Tasmania ( com no, va triar be, o no? ). El Thrylacine o tigre de Tasmania es l'animal segurament mes peculiar del mon ( potser mes que el famos Platypus, o Ornitorrinco pa los amigos ). Es un tigre, pero no ho es. Te linies a l'esquena com els tigres, es depredador i carnivor com ells pero... el cap s'assembla a un gos o llop, la cua mes aviat com un cangur, es marsupial!!!! amb la seva bossa per les cries, camina com un gos i s'asseu com un cangur, obre les mandibules uns 120 graus per poder menjar.se petits cangurs (wallabies).... en fi, ja veieu, un animal per cuidar i preservar, just el que no es va fer.
L'ultim exemplar del que s'en te noticia (no hi ha cap prova fotografica que demostri que en queda cap enlloc) va morir al Zoo de Hobart el 1936. I lo trist de la historia ve ara, en l'explicacio de per que el van deixar extingir:
Els "invasors" de Tasmania ( per que aixo es el que eren ) tenien ramats i van comenssar a perdre alguna ovella i van culpar als tigres ( tot i que esta demostrat que rarament atacaven el bestiar, quasi sempre perseguien wallabies i els mataven com farien els tigres al perseguir una presa ). La questio es que se'ls va ocorre la brillant idea de donar recompenses per cada tigre que matessin. En van matar centenars al principi de segle, fins que va arribar un punt en que ja no s'en veien enlloc. Aixi que els especialistes van haver de cuidar els pocs que quedaven en captivitat en els zoos de Tasmania. Al cap de poc van quedar nomes un mascle i una femella, un a cada punta de l'illa. Van intentar creuar.los, pero en va, massa tard, la femella va morir i al cap de pocs mesos el mascle es va convertir en l'ultim tigre de tasmania( esperem que no, hi ha molta selva a tasmania i n'hi ha que pensen que es possible que algun en quedi lluny dels humans...).
En fi, trista historia, pero us l'haviem d'explicar ja que ens va deixar garratibats, especialment despres de saber com va anar i veure les uniques imatges gravades d'aquesta fantastica criatura.
Esperem que tingueu ganes d'investigar i buscar per internet alguna cosa mes sobre el tigre. Us deixem amb fotos, que com sempre, resumeixen millor un viatge fascinant que recomanem a tothom; si teniur 15 dies deixeu Australia, massa gran!! teniu tot el temps del mon per saborejar i disfrutar d'un paradis real sense maquillatge ni resorts de luxe ni collonades: Visca Tassie!!!
posted by Guim y Gloria at 11:59 a. m.
3 Comments:
Què ha passat?? És que no la cuideu gaire a la pobra furgo! li doneu massa tute i s'ha cansat. 2 o 3 dies de repòs i curada.
Que dolents que podem arribar a ser els homes amb els animals, no?Som mes animals nosaltres que ells moltes vegades. en fi, ja està fet,ojalà en quedin alguns d'intel.ligents amagats per la selva i no es deixin veure, que si els veuen, ja hauran llepat!. molts petons i fins la setmana que ve. Laura Murlà
Al veure la cara de felicitat d’en Guim amb la furgo espatllada, ara si que em refermo en que us esteu passant d’allò més bé. Suposo que també deu ser perquè ja teníeu la solució i no us havíeu quedat tirats del tot!
Que guapes les fotos de la selva, jo faig volar la imaginació i hi somio, ja que almenys fins que en Lluc no s’independitzi no podrem fer aquest viatge, i si el fem, ja que jo no sóc tant valenta com vosaltres, ni encara que sigui per 15 dies.
Us torno a felicitar per la vostra valentia, ja que dia que passa dia que ens demostreu que la vostra decisió era ferma i ha valgut la pena. I entre nosaltres, per aquí la family (per les cares que veig i comentaris que sento) està contenta, i fins i tot orgullosa, ja que us ho esteu passant bé de veritat i esteu fent el que volíeu, encara que us troben a faltar una miqueta. Aquelles reticències (esteu segurs?, Ja veureu com tornareu aviat, és molt lluny, ...) d’abans de marxar ja han desaparegut. Els teniu a tots enganxat al blog fins i tot a en Lillu que esta fent practiques d'internet.
Una abraçada, i si no us escric abans Bon Nadal, i que ho celebreu a la Australiana, que ja ens explicareu com és.
Núria Cherta
Estic impressionat! Bloc molt informatiu posat aquí el meu amic. Només volia comentar i dir mantenir la qualitat del treball.
Publicar un comentario
<< Home