lunes, noviembre 13, 2006















LA HISTORIA DE LA CUCABURRA

Salut a tothom!!
Unes fotos que valdran mes que mil paraules. Les dues primeres per que veieu lo agossarats que son els lloros per la zona, s'atreveixen a acostar.se sense vergonya a demanar la seva racio de pa i be, la Gloria en va tenir cinc a sobre durant una estona.

L'ultima foto es de la cucaburra, un ocellot curios pero malcarat que uns minuts despres de fer la foto s'ens va emportar un bistec sencer de ben be 150 grams per la cara!!! Lo mes bo va ser quan ja un cop cuits els bistecs i mentre em distreia un segon per posar.me aigua, una altra cucaburra va venir per la retaguardia i s'en va emportar mig mes, aquesta vegada ben empebrat i amb salsa picant. dos bistecs en pocs minuts!!! quin ocell mes malparit!!!

Les platges son immenses, quasi sempre desertes, sembla que estiguis a l'illa d'en Robinson Crusoe. No si banya massa gent i, es que sol estar la sorra infestada de medusses de varis tipus, algunes perilloses com les blue bottles que son aixo, ampolletes transparents blavoses amb tentacles llags. Fins i tot en una platja vam veure un lleo mari mort!!
Els parcs nacionals son impressionants i tots ben grans. Els campings estan al bell mig, sense cap valla que protegeixi ni res, aixi que els animals campen al seu aire. De dia hem arribat a veure ben aprop, a part de multitud d'ocells, una serp verinosa de color negre (espantosa!!), cangurs, llangardaixos.... i quan cau la nit, i ben puntuals, baixen dels arbres uns petits monstres de la familia de les mustel.les, que arriben a pesar cinc quilos, que sense cap vergonya s'et van acostant i, a la mes minima, intenten rapinyar qualsevol cosa que tinguis comestible. Fa un parell de dies ens vam deixar la bossa d'escombraries penjant de la tauleta i, com que no sabiem que fer per si ens atacava, ens vam apartar i la bestiola va foradar la bossa i es va menjar les peles del mango!!! La vam fer fugir, pero no va ser facil, no tenen cap tipus de vergonya!!!

En fi, ahir vam haver de tancar la furgo ben aviat ja que cuinant ens vam veure rodejats de mosques, a milers!! Vam poguer veure una familia de cangurs a menys de dos metres nostre menjant, just abans de decidir tancar.nos a la furgo per no acabar literalment arrebossats de mosques!!

Ara estem de ruta cap al Sud ( estem a uns 500 km. de Sydney i a 400 de Melbourne que es cap on anem ), pero farem una paradeta per anar a l'interior i a veure si d'aqui uns dies podem fer el cim del Kosciusko, la muntanya mes alta d'australia.

De moment, res mes des de Bega, New South Wales.

Petons, abrassades a tothom i moltissimes gracies pels mails, comentaris.... us escriuriem mes sovint i personalment, pero no es facil trobar llocs d'internet als parcs i campings i be, per aixo intentarem actualitzar el blog tan sovint com poguem, per tenir.vos ben informats del dia a dia per Australia.


Have a G' Day!!!!

4 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Hola aventureros!!! (acabo d'escriure un comment i l'he perdut, encara em lio amb el blog, no sé mai on sóc, qualsevol dia em veieu aparèixer darrera d'un ocellot d'aquests...). Primer estava mirant les fotos i us veia més prims, i m'he fotut un fart de riure quan he llegit el text d'en Guim!! :D després ho he entès tot! Vaya morro que tienen por ahí, es Tierra de Gorrones!!! (sabeu que aaara puc entendre moltes coses, jeje). Les fotos són una passada, i m'encanta que ens feu sentir part de l'aventura, és acollonant!!! Que vagi tooot molt bé, una abraçada molt forta!! Conchi.

4:09 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Buenas australianos!, qué pasada de viaje, las fotos son muy chulas y dan una envidia sana (mentira envidia total), la verdad es que no sabía que los animales por allí fueran tan gorrones, Gloria en la foto de la playa has quedado muy bien, la verdad es que Mallorca hace bastantes años tenía que ser más o menos así, qué suerte que tienen los australianos. Bueno la redacción de Guim nos hace estar disfrutando con vosotros este viaje. Neus ha alucinado con las fotos de los loros. A seguir explorando y mucha suerte. Besos y a vigilar la comida. Chao.

Mª José

5:25 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

hola macos!! Quin morro que tenen per aquí les fieres, no?? veig que esteu molt bé i desfrutant molt de l'aventura. Que segueixi anant tot igual de bé (bueno, que no us agafin més menjar). un petó i una abraçada!! Laura

9:49 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Hola macus!
Quina passada de fotos!, la furgo també és total!, espero que estigueu bé perquè ultimament arriben noticies d'incendis i tempestes per Australia. Molts petons i records. Per aquí tot bastant igual!!, quin rotllo, nosaltres també volem holidays!!Sandra i Elies

10:22 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home